En els darrers anys, ens hem
vist sotmesos a una “invasió massiva” de l’ús de l’anglès com a llengua
universal, utilitzada en tot moment i en tot context. Així, veiem com a les
universitats se’ns exigeix un nivell concret de domini d’aquesta llengua, veiem
com cada vegada són més les escoles que decideixen impartir algunes matèries en
anglès i ens trobem amb moltes agències o companyies de publicitat que fan ús
de l’anglès per tal de captar la nostra atenció amb eslògans com el de Mc.
Donals (“I’m loving it”) o el de “Nespresso,
what else”? Doncs sí, a la publicitat trobem molts exemples de l’ús de l’anglès,
ja que les companyies multinacionals volen mantenir els seus missatges
consistents a través de tots els seus mercats.
El mateix passa en el cas del
cinema, en què molts directors opten per publicar els seus treballs en anglès
amb la finalitat d’arribar a un públic més ample. Aquesta pressió invisible de
produir treballs en anglès va impulsar encara més la popularitat de l’idioma
durant la segona meitat del segle XX.
I per què no parlar dels esports? Com podreu comprovar, l’idioma universitat per excel·lència en el món dels esports i les activitats de lleure també és l’anglès: snowboard, skate, funky i hip-hop són alguns dels exemples que demostren que hi ha moltes paraules que utilitzem en el nostre dia a dia que són en anglès.
L’èxit d’aquesta llengua té
més a veure amb un factor d’interès o atracció (pull) que no pas amb una obligació o pressió (push). Què volem dir això? Doncs que des de fa molts anys que anglès és sinònim de cultura, d’educació,
de riquesa. Així, la gent de les colònies britàniques que volia educar-se, rebia
tota l’educació en anglès; els artistes que volien arribar a públics grans ho
feien a través de l’anglès; i si eres un comerciant a nivell internacional estaves
gairebé obligat a saber parlar i entendre l’anglès.
Després d’haver anat una mica enrere en el temps...tornem a l’actualitat. L’anglès és la llengua per excel·lència, la més utilitzada a dia d’avui a nivell internacional; doncs sí, l’anglès és la llengua “cool”. Us heu fixat? La mateixa paraula “cool” està en anglès!
La pregunta que se’ns pot plantejar després d’aquesta petita reflexió és:
Seguirà sent l’anglès la llengua number one?
Tenim la certesa que les llengües són modes que van i venen, sempre ha estat així. Per exemple, el llatí va ser en el seu moment la llengua més influent de tota Europa durant més d’un mil·lenni; de fet, les persones aprenien el llatí per les mateixes raons que avui la gent aprèn l’anglès. Per tant, podem dir que estem gairebé segurs que l’anglès seguirà sent el “number one” durant la resta de la nostra vida.
Us deixem aquí la pàgina web d’on hem extret aquesta informació:
Fins ben aviat lectors i
lectores!
Publicació feta per Núria Calatayud
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada